Fotògraf: David Cucalón
Hammed, Clara, Òscar o Isabel són persones sord cegues. Cadascuna d’elles amb un grau de doble discapacitat molt greu. Tot i així, lluiten i breguen per ser persones en un món poc inclusiu. Una de les seves més encisadores activitats és el conreu i rec de l’hort d’en Queni. En aquest rodal, els cargols i les formigues són aliats naturals de les seves quimeres. Com ells, jo també sóc dins la seva trinxera de vida i projectes. La meva feina és lluitar perquè no siguin massa invisibles. Per això, hi penjo un poema.
Posa la mà damunt la seva mà,
en un gest sobri, prou afectuós.
La de sota, governa i condueix
el volant de la furgo que ja ronca.
La de dalt, sap com el nostre vehicle
roda cap al casal on tots preparen
un dinar d’afectats, mediadors
i voluntaris. La discreció
del meu company és una saviesa
que sols cultiven els qui tenen límits.
Per sort, conèixer-los no ens dóna calma,
en canvi, empaitar-los fa persones.