Quan no i havia pisos, una porta gran era un barri. De menut, com a fill del Passeig de la Font del Comte, hi havia dos barris que hi destacaven. L’un, brunyit i repintat, sempre tancat, Can Fargas. L’altre,...
El meu padrí, quan guaita les escales des de Cal llumenetes, la riera porta records, cabalosa de mans, somnis eixuts amb llesques de llençols, quantes tristeses desfullant geranis, crits i gemecs, petons de safareigs. Sento embolics, olor de safareigs,...
Dieu que aquí heu fet un Lorca en català a Buenos Aires? L’home no se’n sap avenir amb les coses culturals del meu poble. Per exemple, la poetessa Ramona Pons va ser un personatge de la Casa de Bernarda...
Ara floreixen les troanes arreu. Quan es planten pel poble, plàtans i pins ja retrocedeixen. Vull dir que ens anem urbanitzant fins la’vorriment. Això passa pels seixanta. De quan manaven els franquistes de l’opus. De fet, amb altres noms,...