El paisatge, persones que són dintre, la fusta on seuen els meus sota el porxo. Tots els nius d’orenetes xiulen cartes on les paraules són records de roses. Mamare cus al tamboret del vespre mentre el gat salta des...
Ballar és escapar-se. (Josep Maria Espinàs) Damunt la taula, una pila de versos fa piuladissa de plàtans i roses. Al menjador de Cal Cahué, el ball comença sense sabates ni veus. De sobte, un vals bressola pels diumenges, bo...
Per al Nani i el seu germà Marcel Les teves mans, sopluig de rossinyols a l’alba. (Maria Àngels Anglada) Imesperades tardes de promeses, pel Vell cinema ve la nostra flama. D’improvís, la revetlla flaira a coca en els teus...
Els semàfors que vaig veure ja són un record. Potser el groc parpalleja bicis i patinets. Ja ho sabeu, el verd i el vermell, el primer és un xiulet llarg, el segon, un xiulet curt quan són acústics. Els...