Al tren hi ha coses incomprensibles. Vull dir com a usuari diferent. Per exemple, uns altaveus llunyans. Sembla més un campanar orfe de garses. Sovint costa de sentir-los bé. Si hi ha una escola i unes obres d’envergadura, s’imposen...
Sóc agraït amb el paisatge que tinc. Per exemple, amb el semàfor sonor de Mossèn Cinto quan s’acaba a la carretera. De fet, sé que l’han canviat de lloc. Un miracle que soni. Quan no porto el comanament o...
Aquest dissabte, trenco el tomb del Sucre. Un íntim dels Amics de les Roses, m’acompanya quan topem a les Rambles. És a dir, Garsoca escampa el seu Saló de Tardor. Som l’únic poble que fem dues expos sobre flors,...
Quan sóc a Plaça Catalunya, la del poble, perdo el cos. Vull dir que el soroll de barrinadores, taladradores i altres estris esclaten a l’unison. Tant és així, que no tinc pebrots de resseguir la paret per tal de...