A Enric Puigventós i Rosa Rossell, Ja només tinc els versos, aquests petaners. (Enric Casasses) De Monistrol, torno a ser Pelegrí muntanya Amunt,cingleres i carícies. Dins meu, creix un somriure, una finestra tot just la Moreneta fa un singlot....
El meu padrí, quan guaita les escales des de Cal llumenetes, la riera porta records, cabalosa de mans, somnis eixuts amb llesques de llençols, quantes tristeses desfullant geranis, crits i gemecs, petons de safareigs. Sento embolics, olor de safareigs,...
Dieu que aquí heu fet un Lorca en català a Buenos Aires? L’home no se’n sap avenir amb les coses culturals del meu poble. Per exemple, la poetessa Ramona Pons va ser un personatge de la Casa de Bernarda...
Al rierol, cireres dins la pluja, recordant núvols, rego flors i somnis. Dreço un bastó amb galetes de fang, faig mirades d’ocell, ales de roses. Sóc un buscall de tendreses, petons I abraçades, murmuris vora un llibre. Un cavaller...