A Enric Puigventós i Rosa Rossell, Ja només tinc els versos, aquests petaners. (Enric Casasses) De Monistrol, torno a ser Pelegrí muntanya Amunt,cingleres i carícies. Dins meu, creix un somriure, una finestra tot just la Moreneta fa un singlot....
Sóc usuari de la mateixa farmàcia. No ho dubteu pas, farmàcia de barri, qüestió de confiança. Oi més quan les targetes ens la retallen sense pudor. La gent gran, els disques i les targetes són una barreja magnífica per...
Per a qualsevol de nosaltres, vull dir cegos i sordcecs, un obstacle, sempre és una referència. Quan faig el tomb del Sucre, tot just passo el pont anglès, m’ho prenc així. El túnel ferroviari enganxa dos ponts. L’anglès que...
Quan som grans, cal caminar. El sucre i l’avorriment són bones excuses. Naturalment, si sou en una ciutat petita, poseu-vos-hi fruita seca per a esmorzar. Si sou en una metròpoli, el transport públic us entreté el malhumor. El meu...