Les institucions, agradin o no, ens retraten. En aquest cas, ser sord i cec ho clarifica. Perdoneu que sigui tan friqui, però no és la meva intenció. Gràcies als meus audífons, la meva mobilitat és bastant discreta. Tot i així, per descomptat, no les tinc totes. En canvi, el nivell de desastres ferroviaris augmenta fins extrems inoïts. Encara més, sorprèn la pertinàcia de la seva indiscreció.
L’ús de la megafonia a la meva estació esparvera. Fixem-nos-hi sisplau. Quan anuncien trens en direcció Molins, ho fan entre tres i cinc minuts abans. Quan el tren arriba, l’usuari dubta si va fins Martorell o Vilafranca. Quan el tren va més enllà de les barreres de la Font del Comte, llavors recorden que és un comboi que va a Molins o Sant Vicenç. Em diverteixo la hòstia perquè mai no vaig en aquesta direcció. El cas és que fa mesos que dura i ningú no se’n queixa.
A Sant Cugat, els cecs van queixar-se a l’ajuntament i les coses miraculosament van resoldre’s. En canvi, els miracles, al meu poble cal pintar-los a l’oli. Acostumo a ser en estacions com l’Hospitalet, cornellà o Sitges i la seva megafonia té matisos impensables per a la meva estació. Continuem amb els rínxols acústics. No entenc perquè no s’anuncien els trens via Barna. Els guiris que es perden pel poble ho tenne xungo. Si volen anar a MongatNord, pobrissons si no els avisen. Poden perfectament esmorzar a Sant Vicent de Castellet. Tot i així, trobo bé que s’estalviïn insistències fòniques. Una acústica sostenible, suposo, va per ací. Gairebé tothom va a Barna i, per tant, no cal embolicar la troca.
Continuem amb rínxols fins i tot d’or. Els altaveus insisteixen que usem passos inferiors. Perfecte, els qui van amb maletes, han d’anar fins al final de l’estació i creuar les vies. Curiós, adapten entrades i, dins, apanya’t, maco, oi?Indiscutiblement parlo en nom de gent gran, disques i barrufets. La resta del personal, fan el que poden. Quant a la cantilena del tabac, una altra incoherència. Els molt intoxicats s’exposen a multes arbitràries enmig dels vehicles que fumen a tot drap. Dins el recinte, a ningú els molesta, llevat recalcitrans. Última perla en temes de rínxols acústics. Demanen que no ens apropem al tren en directes. La novetat és d’agrair. L’inconvenient és que ho fan cada tres minuts en una gravació detestable i ridícula. És a dir, com que no tenen més personal, posem la cinta i delícies. Ara bé, que el directe faci sonar el xiulet i llestos. Si s’emporta algú per endavant, segur que es quota Maltus. Que sóc un perepunyetes? Probable, però, mai no se sap quan arriba un d’aquests combois tan perillosos. Com que la seguretat noés el fort d’aquesta gent, l’usuari no les té totes.
Matisos d’altres estacions que podria aprendre la meva. A sitges, els directes s’avisen dues o tres vegades i es demana , per favor, que la gent s’allunyi de les vores de la via. A cornellà, de nit la megafonia baixa ostensiblement de volum. Els rínxols d’or de la megafonia RENFE no són gaire delicats. Per això, l’atenció a l’usuari no cal que sigui correcta. Sembla que tothom accepta pintoresquismes de caire local. Deu ser una altra cosa del poble que es desestructura. M’empipa perquè això significa que cal anar al psicòleg. O encara més abominable, una gasetilla sobre sous d’autoritats de campanar.