Blog Detail

(Raspall i pinta/6)
La lectura i cançons en veu alta de la biblioteca són una caixa de sorpreses. Aquesta setmana toca Carnaval i la xerinola és servida. Fins i tot quan toca el poema Raspall, resto parat. La usuària Magda Plana, filla de Molins, arrelada de molts anys entre nosaltres, ha triat aquest poema de Jardí Vivent, l’últim llibre de poemes de la Joana. De fet, és el seu més íntim testament per a tots nosaltres. Potser l’esforç més brillant i m’es noble amb què veu i accepta el món. Jardí Vivent és un llibre dens i subtil, hi aplega anys de maceració i saviesa. Però, alhora és un repàs agraït a les eines amb què s’ha construït la pròpia poetessa. La ventalla de la cuina és un poema d’experiència, una incursió meravellada i meravellosa sobre la fantasia de la nostra infantesa. La ventalla és una porta vidriera, molt comunes en les nostres antigues cuines, estil cases de pagès del país. Normalment, el vidre de la porta, una fantasia esmerilada, permet la canalla distreure’s entorn del joc. Tant Magda Plana com Joana Raspall han conegut prou be grinyols i ombres d’aquestes portes. Tant l’una com l’altra, fan de la ventalla de la cuina, l’escenari on disposen el seu món de fades i titelles, de cançons i històries inversemblants. Tant l’una com l’altra, atiades per la paraula i els versos familiars, arrelen la imaginació entorn d’un espai concret, d’una familiaritat que ja no les abandona mai. En escoltar-lo de nou aquest poema, Joana Raspall posa en dubte la seva senectut, no pas la nena que corre dins seu a través dels seus versos. Vet aquí la meravella d’aquesta poetessa davant la llargada d’aquesta fantasia que encara cueja entre les seves inquietuds. La sessió matinal es completa amb Dahl, Desclot i altres. Amb tot predominen millor poemes satírics i cançons, d’un gust, per sort, dubtós. A última hora, Magda Plana i Anabel López llegeixen plegades Carnaval, de la nostra veïna poetessa. Ambdues proclamen plegades la innocència de les disfresses, la rialla com a iniquitat.