Blog Detail

Les mocions serveixen per explicar on som. L’estelada, pocs partits la volen. Per a molts observadors de l’esquerra, CiU juga amb aquesta aspiració. Com si els qui la critiquen, tenen més raons quant a greuges. La resta dels partits, llevat d’ERC, Soli i CUPs, no en volen sentir-ne ni a parlar. Hi ha altres prioritats, com si els independentistes no volguéssim saber res de desnonats ni bancs d’aliments. És clar, per a els ecos, l’assumpte és un tema democràtic. Ja ve de lluny el seu rotllo internacionalista. Això si, sempre en castellà, que no hi hagi dubtes. La nostra esquerra nacional espensa que amb la llengua a l’escola, ja n’hi ha prou. Que les minories  cal respectar-les i llestos. Si la identitat nacional per als ecos és una qüestió de consciència íntima, com a mínim, la tenen  barata. Vull dir que els socialistes són més eixerits. És a dir, foten multes als seus dissidents. Vet aquí com fan créixer la llibertat, d’una manera tan inquietant. Per descomptat, els partits que s’ho muntin com vulguin. Si volen ser catalanistes, particularment, haurien de ser més coherents. En tot cas, l’última paraula, la té l’electorat. Fa pena com l’esquerra fa de dreta i la dreta, d’esquerra. Per això, PP i Ciutadans són coherents, tenen un estat a la seva mida.  Ecos i sociates també estimen l’alternança espanyola on mana l’Audiència Nacional. Quan critiquen la corrupció i les retallades, cal aplaudir-los. Ara bé, quan les institucions emparen aquestes pràctiques, callen com putes.  Què macos, oi? Certament, no vivim de decepcions, en política, cal compromisos. El dret a decidir no és més que el dret a l’autodeterminació. Exactament, el seu exercici democràtic, el que no toca mai. El que sorprèn és la buidor amb què els partits acompanyen el crit majoritari de la població del Principat. Unió, Iniciativa, Ciutadans, PSC i PP són unionistes i punt. La consulta els fa nosa, no volen ni sentir-ne parlar. S’assemblen com una gota d’aigua a les entitats financeres que dominen Europa. Quina meravella quan s’apleguen per tal que no hi hagi daltabaixos. L’electorat sap perfectament què proposen els partits. Allò que vol son decisions, propostes que engresquin. Convergència toca poder i li falta molt per a posar-se els pantalons. Agraeixo que hagi fet aquesta moció. Vaig votar l’actual alcalde perquè creia que ho faria millor que el seu contrincant. Sé que no li agrada l’estelada, però tampocc sé quin vaixell m’ofereix en aquesta qüestió. Els ecos tenen un merder prou gros, ja són prou grandets. L’ensulsiada de l’esquerra sembla que no té aturall en aquest país. Tothom s’amaga rera el dret a decidir, que bonic. Amb tot la consulta, quan abans millor.  Però, només l’ANC, nítidament,  dóna suport a aquesta esperança del país. Tots els partits, de tall borbònic, no volen que la gent tingui cap protagonisme. Tots ens coneixem després de la vergonya dels tripes. El poder, els partits polítics encara ho són, juguen amb la por de la gent. Contra la independència no hi ha cap discurs d’esperança per al poble. Això sí, els ecos són els campions de la democràcia, només faltaria.  Els sociates, que no s’amaguen que son uns monàrquics empedreïts, busquen perfil propi. Són de lloar, almenys deixen de banda hipocresies. Com els d’Unió, els quals, sospiren per entendre’s amb el PP. Tot i així, la militància d’aquests partits és més assenyada que les cúpules. En canvi, els ecos són més guais, mai no parlen quan no escriuen el guió. A què juga Iniciativa? Senzillament, a enredar la troca. No volen liderar ni compartir cap projecte. Així els va el seu ancestral sectarisme. Quant  a les complicitats dels ecos amb el poble, millor veure els Simpson en llenguatge de signes per a sord muts. Us asseguro que és la mar de divertit. Jordi, no és obligatori ser independentista, te’n recordes? Llavors, què decidim en aquesta consulta? Jo soc un ingenu, tu, quin país em proposes?  Planyo els polítics que tenen ambicions sense principis. Poca gent del rodal sap que és un cara-girat. Però, molts, sense ser de la ceba, sabem què és un botifler. Almenys, els sociates s’emparen dins la legalitat dels espanyols per tal que no els caigui aquesta llufa. Sense drets històrics, per quins collons  volem l’autonomia? Des de la Segona Guerra Mundial, sempre s’imposa l’autoritarisme a la democràcia. Tota Europa va plena de grups d’extrema dreta. Ací no cal, PP i jutges sen basten. Quan hi havia dictadures, llavors, el tema era la reconciliació nacional. La moció de Conver posa en evidència com el poder és més important que les aspiracions de llibertat del país. Sant Feliu és un exemple d’aqesta dura batalla política. Diuen que la crisi és prioritària. Entesos, quines mesures polítiques hi apliquem?  En què és més edificant el nostre govern local, comparat amb la Gene? Espanya, massivament, va votar el PP perquè no i ha alternativa als desastres socialistes.  En les pròximes eleccions estatals, votarem PSOE perquè no ens agrada PP. En les següents,  enyorarem PP i llestos. I, aixi, fins l’infinit. Es creuen que amb regeneracions i federalismes de modernitat dubtosa, ja compleixen. El cas és que l’expoliació continuï com sempre, com si fóssim idiotes. En l’actualitat, no es fa cap reforma política perquè són els financers els qui han de perdre prerrogatives. Tothom ho sap, fins i tot els independentistes, també. Llavors, quan comencem? La realitat és aquesta: els canvis es poden fer al Principat. Cinca enllà, ni tan sols saben tractarnos com persones. La consulta, resultats apart, cal exercir-la. Els canvis sempre han de ser polítics. Continuarem essent pobres l’endemà de la consulta, segur. Mentrestant, hi ha molts que s’engreixen en les actuals circumstàncies. Ací, podem crear esperances, com a mínim, debat. Allà, el camí és el d’Ada Colau i la seva gent. I ja veieu quin cas se li fa. Espanya sempre aposta pels corruptes i els cínics. Que la gent ho sàpiga, l’alternança espanyola ens aboca a la pobresa i una renovada provincialització. No cal ser un sord cec per a endevinar-ho. Això és el que hi ha.