Blog Detail

(Raspall i pinta/17)
Us vull explicar una experiència insòlita. El proppassat quinze d’aquest mes van haver dues presentacions de llibres a la mateixa hora. L’un era 46 poemes i 2 contes de Joana Raspall. L’altre era el volum d’un conegut polític de la ciutat que es va presentar a l’Ateneu. L’acte d’aquesta entitat era prou conegut, gràcies a la seva publicitat. En canvi, a la Biblioteca, hi havia dues efemèrides. És a dir, el vinté aniversari de l’establiment i l’acte de l’any Raspall. Per costum, el personal de la casa, m’avisa. Especialment, quan es tracta de coses de la ciutat. Conec com funcionen i si no m’han dit res, dedueixo que no ho sabien. En responc de la seva professionalitat. Només cal veure l’afluència cuotidiana de públic. Certes coses són inexplicables, però, cal fer esforços, encara que siguin metafísics. El sarau que es va organitzar fou emblemàtic. Entre les víctimes de la falta d’informació, jo en sóc una. Però, que les bibliotecàries no en sabessin res, ja comença a ser un costum intolerable per a qualsevol usuari. El meu astorament no té límits quan el Comú, responsable en última instància en la localitat, no pren cartes en l’assumpte. Per sort, conec una membre de la desapareguda Tertúlia Dot, que vaser en aquest acte. Sé que Angelina Remolà ho va saber per la directora de la biblioteca. El llibre de la Raspall, una antologia que ha preparat Publicacions de l’Abadia de Montserrat, es va presentar en l’espai del conte. Per descomptat, Publicitat per la ciutat, ni pruna. D’acord, era a l’agenda municipal des de feia un mes. Però, a la plana web de la Joana raspall, del Comú, segons Israel Ruiz, potser un parell de dies avans, no gaire més. És clar, la zarza té unes limitacions de publicitat, més que evidents. Quant a les escoles, llurs beneficiaris essencials, un altre cop ni pruna. Si l’assumpte era celebrar el vinté aniversari de l’establiment, la glòria és celestial. De l’espai del conte, l’acte va traslladar-se a la Torre del Roser. No sé si exactament perquè hi havia molt de públic infantil o no. Però, sembla que hi havia més públic adult que no pas criatures. Això sí, l’acte va obtenir la presencia del regidor de cultura. Hem d’estar d’enhorabona, perquè fou l’únic personatge que hi va haver de l’administració política. Després, el recital sembla que fou lluït. Ací no s’acaben les confusions. En tot aquest desgavell, es presenta una ordenada i meritòria Setmana de la Llengua. Tampoc un membre de Cultura com Jaume Pagès, no sabia que es presentava aquest llibre? Almenys en la seva agenda, aquest acte no hi consta. És sorprenent perquè hi ha la taula rodona sobre un llibre excepcional com el de les frases fetes, fet per la poetessa i el seu amic Riera Sans. Què en diria Franz Kadka dels nostres despropòsits culturals? Millor no marejar-lo més. Cultura abusa massa de la bona fe amb què es treballa a la Biblioteca. Ni tan sols deu mil gestions mensuals, mereixen que l’ajuntament s’interessi pels seus usuaris. El govern local prioritza qüestions, només faltaria. Això sí, fa molts plans sobre aquest establiment, sort que no n’executa cap. Però, els fets, un altre cop el denuncien. Aquest Sant Jordi, el batlle visita totes les entitats literàries de la ciutat. Res a dir-hi en la seva gestió pública. Ara bé, el vinté aniversari de la biblioteca va obtenir atzucacs d’aquesta índole. L’alcalde, suposo que se’n preocupa, però, jo com a usuari, què haig de creure davant tantes irresponsablitats? Quant a l’any Raspall, millor batejar-lo  Expedient Raspall. Us ho prometo: un bon títol per a una novel·la policíaca. Amb tot sembla que al Centre Cívic Mas Lluí, el 26 dels corrents, tornen a fer un acte entorn d’aquest llibre. Sense haikús ni sextines, de què coi parlem? Espero sincerament no haver de fer una altra crònica estil Conan Doyle. Cansen molt els càrrecs conxorxats amb polítics. Quina llàstima que no sapiguem tocar la tecla de la denúncia.