Blog Detail

  • Home
  • Expedient Raspall, segona part

Expedient Raspall, segona part

(Raspall i pinta/20)
46 poemes i 2 contes també el presenten al Centre cívic Mas Lluí. Això passa el 26 d’abril, divendres a quarts de vuit, la qual cosa, permet ser-hi en una segona oportunitat. M’hi porta Israel Ruiz, el cap de web sobre l’Any Raspall. Puntualitza els meus errors sobre la primera part de l’expedient. És a dir, interpreto malament la informació que hi ha sobre els actes que es fan sobre la poetessa. Naturalment, li demano excuses. És un periodista tot bonhomia i servei. Una cosa inusual pel rodal que tastem quotidianament. L’acte és d’una pobresa aclaparadora. Vull dir en l’estil de la Dipu i el Comú del meu poble. És a dir, quan es queixen, es justifiquen, quan es justifiquen, donen migranya. Només Bernat Solé ens desperta de l’ensopiment. En un parell de poemes de la poetessa fa callar les criatures, prèvia rialla de complicitat. Vet aquí la grandesa de Joana Raspall, la fantasia al servei de la sensatesa. El drama és que només hi ha dues o quatre criatures que juguen vora les nostres cuixes. Quan queden suspeses per la cantarella, llavors, crec plenament en Orfeu. El joglar té el suport de músiques ordinades. Llàstima que aquesta intimitat dura poc. El regidor, amablement, fa cinc cèntims sobre el grup Cos de Lletra. Aquest grup de joglars van venir el dia 24 d’Abril a la Torre del Roser. Amenitzaven la celebració institucional del vintè aniversari de la Biblioteca Montserrat Roig. Hauria donat qualsevol cosa per sentir-los. Oi més quan el regidor en va quedar gratament impressionat. Sobre els joglars, m’ho crec, ara sobre els discursos, ni parlar-ne. Fins quarts de nou, no van parar. Imagineu-vos la quantitat de polítics que havien de xerrar. No sé com s’ho fan, aquí mai no retallen. És clar, la publicitat es molt cara i la gent li costa entretenir-se bo i llegint disseny postmodernista. És a dir, si no domines la xarxa quant a info, t’ho pintes a l’oli. Ací no podia gens ni mica impressionar-lo jo mateix. No obstant això, vaig animar-lo que contractessin grups d’aquesta estirp per a passejar-los per les nostres escoles. Per descomptat, me’n faig càrrec de la situació, només faltaria. Tothom és contrari a les retallades. La gent del Comú encisa molt amb aquesta sensibilitat. Sobretot quan tisoren publicitat per aquestes coses, són uns mestres en aquestes martingales. Ja se sap, els fets senyalen quina mena de persones som quan prioritzem interessos. Espero que aquest grup, Cos de lletra, tingui l’oportunitat d’actuar entre els nostres vailets. Montserrat Vallès en va quedar gratament impactada. El seu Judici és important quan no hi ha recursos per a dir-hi la nostra. Oi més quan en aquest acte, només hi havia tot l’ajuntament en ple fent de públic, Montserrat Vallès i un alienígena, encara no controlat. És a dir, vint-i-dues persones. Segueixo?