(Raspall i pinta/32)
En l’actualitat, qui més coneix Joana Raspall és Mari Luz Retuerta. Els seus 14 fascicles digitals, a l’arxiu del poble, així ho testimonia. La seva feina és immensa, impagable. Qualsevol biografia sobre la nostra artista, no podrà esquivar la seva feina d’ordenació i classificació. Sens dubte, els cent anys de Joana Raspall admiren un segle de constàncies i humilitats. Aquests fascicles digitals són l’aportació dels arxius de la ciutat per a la difusió de l’obra de la poetessa. Sobretot en l’àmbit de la formació secundària. Amb tot cap investigador pot negligir el combat que fa la poetessa contra la mediocritat. M’encisa la singularitat de la poetessa. És a dir, sempre defuig el sectarisme i la queixa. La seva bandera és el servei de la feina i l’ofici del compromís. Jo l’he coneguda, sobretot, en la intimitat i la tertúlia Dot. El catorze fascicles de Mari Luz Retuerta acoten la intensa experiència Joana Raspall. Ja he passat dues llargues tardes d’aquest últim estiu, bo i debatent la polièdrica faceta d’aquesta senyora tan enorme. Bàsicament, la seva feina són llibres i infants. Vet aquí, la seva singularitat. Llibres són compromís cultural, servei a la llengua i ofici entorn de la dignitat. Infants, el receptacle on aboca tota la flama que poden rostir els llibres. Sobre la seva actitud cívica en destaco un paral·lelisme important. Sempre, des de les files catalanistes, mai no s’arrenglera en cap partit. Això sí, que ningú no perdi el nord. Ella sempre és de conviccions plenament republicanes. En l’actualitat, aquestes conviccions es confonen amb les democràtiques, però, sabem que no són exactament així. Al capdavall, el públic infantil obliga el reconeixement institucional. Si hagués militat, hauria estat més coneguda arreu. N’estic completament convençut d’aquesta intuïció. Entre altres coses, perquè ella hereta una de les millors virtuts de la generació sacrificada. És a dir, el seu desinteressat compromís entorn de la llengua. Figures com ella, al costat de Villangómez, Bartra, Espriu, Sales, teixidor, Leveroni, Vinyoli, Amat Piniella o Rosselló Pòrcel, indiquen que no oblidem la feina dels nostres derrotats. Si algú els ignora, vol dir que ja no fa seu el catalanisme. Només cal recordar l’actitud de l’esquerra del país amb Espriu. En canvi, a Espanya, els seus autors republicans, se’ls ignora sense cap pudor. Vull dir els qui bo i acceptant la democràcia, no obliden el llegat de llibertat estroncada. Ens omplim molt la boca del mal que van fer anarquistes i comunistes durant els dies de la Guerra Civil. Però, en canvi, callem les atrocitats dels vencedors amb la seva execrable pau, arrebossada de sang i oprobi. Oi més quan encara manen amb solvència sense cap higiene democràtica. La seva militància cívica és la seva participació a les associacions de veïns. Sobretot hi estic molt d’acord, en la seva defensa del patrimoni urbanístic. Per culpa dels franquistes locals, més papistes que el papa, la nostra ciutat ha perdut gairebé tot el seu relleu històric. I tot per quatre quartos per a quatre morts de gana. Emblemàticament, la Torre de la Presó i la Torre dels Dimonis. Amb els set-ciències dels PSUC, la torre de les bruixes i la cascada de l’estany del Parc Nadal. D’acord, no fou tan detestable com els altres. Però, la ignorància i el descrèdit de la realitat hi són. Per les seves obres, els coneixereu, diuen els evangelis. Tè gràcia que ho digui un descregut que no es troba gens còmode dins l’escepticisme. Vull dir que els demòcrates, poca cosa fan per la cultura del país. Per descomptat, no és l’horror de la dictadura, els cadells de la qual, no ho oblidem, manen. En conseqüència, Joana Raspall ha presidit llocs petits. Però, sempre des de l’exemplaritat. Només cal recordar, la tasca de quan fou presidenta de Can Nadal. O quan ho fou del Centre parroquial i les seves batusses amb el rector corresponent. Arreu va deixar rastres de ponderació i sagacitat. La seva presència sempre recorda una tradició. Vet aquí, com ens ho posa a l’abast Mari Luz Retuerta. Curiosament, un altre personatge que creu en el servei de la cultura.