NOVA SECCIÓ “GALETES IMPRESES“
Guarda-les, iaia, li pregava,
mentre somreia abstreta i malencònica.
Allà dins hi havia les paraules,
fotos i cartes, records i papers,
no faltava la teva esquela, mare,
tot un desordre que sovint m’assalta.
Allà dins van viure les seves rialles.
Aquesta fou la capsa de galetes,
que l’àvia volia que guardés.
Però, jo dilatava pertinences,
aquells papers encara em feien nosa.
Coneixia els turments d’aquella capsa,
Com la seva tristesa m’arrapava.
Finalment, l’àvia va morir,ara
desesperadament la busco on és,
i sols vénen ocells que callen plors.