Secció “Galetes Impreses“
L’àvia, quan et deia, guapa, guapa,
el teu somriure, de sobte, badava,
així surts als retrats que jo conec.
Tot i cec, mai no em canso de pensar-hi,
els teus cabells caient damunt l’espatlla,
els ulls cansats, no paren de teixir
somnis, ara que deixes les ulleres,
damunt la màquina de cosir,
Déu meu, llavors, tenies dinou anys,
En falten deu pel teu llarg comiat.
Per això, t’estimava tant la iaia,
Mai no va suportar la teva absència.