Secció “Galetes Impreses“
Quan la iaia hi renta, m’ho recorda.
Al vespre, quan la calda fatigava,
ens hi banyàvem, abans que sopéssim.
El safareig era al bell mig de l’hort,
flairant blauet, entre enciams i cebes.
La iaia no volia rentadores,
preferia la fusta i els records,
millor la xerradissa, abans que màquines.
Però, quan feia bugada, fugia
com un esperitat del casalot.
La tristesa venia d’un enyor
irresistible, oi que ho entens, mare?