Secció “Galetes Impreses“
Quan vas morir, mama, vaig dormir fora,
a ca l’Artigas, no ho recordo gaire.
Ara, poques vegades em saluden,
potser perquè els records són una nosa.
Però, quan sento com riu la Maria,
la teva amiga íntima, de sobte,
recordo coses d’aquells vells veïns.
Sobretot, l’avi Vicent, les ulleres,
els cabells d’escudella i el taller,
de sostre tan petit i el pati al fons,
amb la figuera que tant ens vestia.
La intensa aroma de les velles eines,
mai no em renyaven quan hi feia un tren.
Sense aquestes rialles, mai no intriguen
antics fervors de la nostra memòria.