Secció “Galetes Impreses“
El darrer comiat fou el de tots.
Vull dir els oncles en una diàspora
en què l’únic que no torna, ets tu.
Quimeta, a França, i els homes al Québec.
Per sort, la iaia enyora el casalot
i el dia de Difunts per visitar-te.
Prefereix roses, malalts i gallines.
Conec el mal humor quan rep bitllets
De tren o d’avió. No vol marxar-hi.
Per això, quan els oncles hi venien,
S’esfilagarsen els nostres records.
Al capdavall,un paisatge és un mapa,
d’acord, sempre acabem en saragates.
Però, la iaia no toca el paisatge
On vas viure amb nosaltres, com un lliri
entre roses, bufanda de nostàlgies.
Un comiat és un niu d’orenetes,
esperant primaveres que no vénen,
tanmateix els petons no es guarden mai.