Secció “Galetes Impreses“
Ara recordo perquè va trigar
tant el telèfon al vell casalot.
El tema era que ja no escrivia
cartes tan pintoresques com sucoses.
Llavors, fou l’època del magnetòfon,
la xerradissa al braser de les velles,
les contalles dels hostes o els veïns.
Les grans
converses al vell balancí,
entre geranis regats sota el porxo.
Les tardes a la cuina, a la taula
de la finestra, entre roses i ocells.
D’improvís, demanava pel Mixetes,
on, coi, para aquest gat tan refotut?
Fins que la iaia parava aquell estri,
tot just trencava el meu ensopiment.
Li encantava escoltar aquelles cintes,
abans de facturar-les cap a Amèrica.