Secció “Galetes Impreses“
Un secret és un conflicte a les mans,
però, tothom estira on li fa mal.
Mare, la iaia es queixa molt del papa.
Diu que no estava prou enamorat,
fa lleig, sap que les mitges veritats,
fan rumiar, cala malenconies.
No ho dubtis, sóc més taciturn amb ella,
fins i tot no freqüento el casalot.
Ja ho sé, viu massa sola, me’n faig càrrec,
però, qui peta la meva tristesa?
De què serveixen els vostres secrets?
Aguanto soledats, no pas el fred
que construeix silencis, vull clarors
que em retornin al meu vell casalot.
Insinuant-me desgavells, s’errava.
En canvi, deixa bells remordiments:
ningú com ella perquè pensi en tu