Secció “Roses cegues“
2-. Un diari, una infusió, un clauer, per què no un ram de roses? Les flors sempre ens miren.
6-. Les virtuts necessiten tenacitats. Les flors, només el privilegi de sentir-les.
14-. Quan un poeta perd l’oremus, les roses no se sorprenen.
16-. Naturalment, l’amor sempre brilla amb detalls, navega amb delicadeses. Vet aquí la feina de les roses.
17-. Rojos, vermells, porpres, l’inconfessable sempre és una passió. Quan no hi ha paraules, aquestes roses alivien.
23-. Els versos de Màrius Torres sempre frapen. Tenen la delicadesa de les roses, un esforç que mai no és balder.
25-. La gent gran, quan estima, estintola fragilitats, també roses.
32-. Mentre la intimitat crema, les roses sedueixen.
37-. El millor desodorant, una insinuació de roses.
39-. Sense jardins, els cossos no exploren. Sense roses, el desig no es vesteix.
41-. Les roses tenen un temps. Nosaltres, tota una vida per conquerir-lo.
42-. Aneu en compte com espavilen les persones cegues. El tacte escolta, el gust ensuma, el nas veu, l’orella tasta i les roses atrapen.
44-. El tacte d’un pètal sempre teixeix ardors. Vet aquí, la teranyina que busco.
48-. Una rosa al trau, a hores d’ara, qui la porta? Molt senzill, un notes o un penjat. La gràcia d’aquesta flor és que tothom es torna refotudament benèvol.
54-. Roses i espines no creixen separades. Vet aquí, els versos de Joana Raspall.
61-. Les roses blanques que es taquen de sang, són farmacioles de desig que busquen esparadraps de petons.
73-. La ciutat de les Roses, una pretensió inaudita. La ciutat dels capullos, un vulgarisme que fa fortuna. Senzillament, no en sabem més.
67-. Enyoro les tisores del roser de iaia Andrea. Vet aquí com una persona s’apropa a la bondat.
68-. M’agrada ensumar mitges després d’un dia d’unes cuixes impenitents. Així m’entreno mentre les roses no arriben.
71-. L’enamorament no avisa mai. Impossible adonar-vos com us grega una rosa.
72-. Una llar de pètals, vet aquí la llenya dels somriures.
74-. Roseristes ja no n’hi ha gaires. També les carnisseres escassegen en primavera. Intriga com rialleres tallen pernil. Ni us explico si ho fan vora un gerro de roses.
79-. Les roses de Mercè Rodoreda són amor que no esclata. La seva poesia la imagino en la seva biografia, no pas en les seves paraules.
81-. Les roses de Salvat Papasseït sempre recorden bressols solitaris. Amb tot les seves espines sempre tremolen com sonalls.
82-. Quan vull soledat, busco garrofes i atzavares. Quan la bescanto, empaito roses.
83-. Cap fotògraf us retrata la vostra millor intenció. En canvi, una rosa, sempre.
87-. Qui es penja amb colònies, envelleix. Qui explora nueses, un roser crepita dins seu.
88-. Els versos de Vinyoli cremen com flames. Per sort, sempre s’apaguen amb roses.
91-. Les roses sempre interroguen. Vet aquí com floreixen els petons.
93-. Només perseveren els perfum discrets. Tenen l’encant d’una eixida en un carrer perdut. Quan hi ha roses, aquest desapareix.
95-. Un trobador sempre inventa. Quan veu una rosa, endreça un camí.
97-. La noblesa de la rosa rau en què arracona l’oblit.
98-. Els trobadors sempre donen la llauna. Quan no fan el plaga, es pengen amb roses.
100-. Una rosa sempre desembolica un desig. És una operació ben senzilla. Només cal treure-li la cel·lofana a les paraules.
104-. Hi ha eròtiques inconfessables. En canvi, un perfum de roses tot ho canvia.
105-. Si les roses són inútils, llavors, per què les cegues es pinten els llavis?
107-. Els versos de Segarra són una taverna amb gerros de roses. Si tothom s’hi engresca, vol dir que ningú com ell quan fa el baliga-balaga.
112-. Les roses, rai, qui enlluerna, són les espines.
113-. En l’altre extrem d’una rosa, sempre trobo Joana Raspall.
116-. Una rosa sempre comparteix secrets. Procureu que no es panseixin.
118-. Versos que tenen roses de violí. Vet aquí com escrivia Martí Pol.
124-. Quan un poeta persevera, esdevé innocent. Quan una rosa fa el mateix, s’acosta al poema.
127-. Les roses només agraden poetes i iaies. La resta, fem comèdia.
128-. M’agrada esmicolar pètals de rosa i fulles de savina, quan medito vora tombes. Ho faig amb els dits dins les butxaques de la meva indumentària. Després, em grato el nas mentre s’acosten els ocells dels morts. Finalment, la pau germina terra dins la meva mirada.
129-. Quina Voluntat pretén una rosa? Un esclat després de l’empenta? O germina després de la plenitud? Tant se val, qui ha de florir, som nosaltres.
133-. Una platja, una rosa, un desig, una vida. No passeu mai de llarg, quan guaiteu un cargol després de la pluja.
137-. Els versos de Pere Quart són un somriure inacabable. Mai no s’acosta a les roses, tampoc no deixa de banda l’humor.
143-. Un paisatge comença amb la teva mirada i s’acaba en la meva ansietat. Així els cecs perfilen les roses.
143-. Un paisatge comença amb la teva mirada i s’acaba en la meva ansietat. Així els cecs perfilen les roses.
145-. Quan en un cementiri trobeu teules i roses, els morts no semblen tan solitaris.
151-. Quan no ignora, la bellesa creix vora les roses.
153-. Els petons que tenen gust de roses, sempre fan cataclismes. Instauren un abans i un després de les coses.
154-. Les roses sempre recorden la humanitat que oblidem.
155-. Enyoro els brolladors d’aigua del meu poble, la molla de pa que picava el peix solitari. Les fonts desaparegudes dels camins perduts, l’àvia que feia herba amb la valona. Naturalment, les roses apaivaguen aquestes nostàlgies.
163-. Només Sant Agustí volia ser cast sense aconseguir-ho. Per sort, les roses no pretenen tant.
166-. Mai no saps com passa, però, una abraçada sempre deixa enyor d’espines.
170-. Quan estrenen locals nous, m’hi passo. Ara bé, si el meu germà, un cadira de roses, no hi pot entrar, passo de llarg.
177-. Qui demana amor, la rosa o la bellesa? Alerta de qui us enamoreu.
188-. Sempre que pugueu, visiteu cementiris. Tot just hi veieu una rosa solitària, de sobte, us revela absències.
194-. Sempre prefereixo bruixes. Quan tenen roses, no falla, són fades.
197-. Una rosa, quan cull el teu desig, mai no el malbarata.
200-. La passió és una rosa cega. Desespero quan no la puc menar.