Secció “Galetes Impreses“
El diari damunt de l’edredó,
el balcó sempre tancat amb visillos,
vànoves i catifes, impecables.
El braser a tot drap sota la taula,
un ordre digne i met,molt proletari,
amb dret a cuina pròpia i golfes.
De jubilada,es distreia al balcó
o guaitava les fotos dels diaris.
Úrsula , sempre humil i delicada,
finalment, no era una rellogada,
qualsevol, veien plegades la tele.
Agraïa visites a la cambra,
si fa no fa, la rèplica del rosa:
Mai no me’n descuidava quan marxava.
Flipo com va aguantar tants anys la iaia.
En sortir, sempre apuntava el seu índex
rodolant sobre l’orella, pronòstics
benignes sobre trastorns transitoris.
Així somrèiem amb el seny de l’àvia,
Quan el dimoni, mare, la burxava.