Secció “Galetes Impreses“
Padrí Hilari era una altra cosa,
Mare, el teu germà, era un gran actor.
El barret tirolès, la 501,
Vull dir la de cinc litres, que no en falti.
Com una moto és posava l’àvia,
Quan la veia al seu quarto, sempre llesta.
Quan ell i el pare xerraven, penjaven.
De sobte, el vell no parava de riure,
Mon germà s’adormia a la butaca,
La resta, estupefactes, no badàvem,
Fins i tot acabaven a Can Roca,
Fent l’últim perfumat, tot un deliri.
De fet, el seu retorn cap al Québec,
restablia la son que no rutllava.
La iaia el maleïa i el plorava
Alhora, no sabia retenir-lo.
Saps, per què me l’estimo tant, Hilari?
Pel trombó que vaig veure al menjador,
Una nit de paraules sota el porxo,
Plenes de lliris, lluents com estrelles.
Volia ser músic,el netejava
constantment, més que no pas el bufava:
tant se val si ho dic, mai no vaig sentir-lo.
era un artista dels seus draps més íntims.