Secció “Galetes Impreses“
Tots vam pujar pel camí de la Ràdio,
entre atzavares i vinyes desfetes,
vull dir, la iaia i la seva germana.
Tota una romeria a la Salut,
jo duia una garrafa per a omplir
aigua per l’oncle a la font de la gruta,
excuses per l’arròs que vol bona aigua,
pel cap baix, l’aventura fou esplèndida.
Tot el camí, vam bregar de valent,
bo i discutint sobre religió.
Tia Maria no era catòlica,
creia que els àngels baixaven del cel,
amb espases de foc,molt literària.
Fins l’ermita, la tarda prometia,
naturalment, la iaia usava seny.
Els arguments? Retòrica impecable.
Si cremen, dona, esdevenen dimonis,
dintre de l’esglesiola, fan l’exvot:
un parell de botons pels seus viatges
en avió,uns botons preciosos.
Després, seguíem amb la gresca bíblica,
dolces i intransigents riera avall,
jo, mastegant un brot de romaní.
Com voleu que no estimi aquestes dones?