Secció “Galetes Impreses“
Fotos sobreres, de llars sense escalf,
com perles cauen a les meves mans,
enmig de tantes coses que m’estimo.
L’una, és un bateig, l’altra, un ball,
on files, mare, molt protagonista.
En les dues, sospires riallera,
l’ambient és familiar, tendríssim.
Els qui me les regalen, ho remarquen,
remenen cendres de velles memòries.
Desitgen que les guardi, que els recordi,
com una foto empaita soledats:
volen que faci brases dins la fosca.
Escolto les raons dels seus senyals
i només amuntego més preguntes.
No les veuré mai, però retindré
les seves veus, una enveja sense eco.
