Vaig escoltar amb atenció la reforma que proposen. Com que l’arxiu se’n va cap a Mas Lluhí, fan una ampliació. Escoltant-los, m’avergonyeixo. Vull dir que els polítics se’n van rient, mentre que la pobrissalla fa cara d’enze. És clar, n’hi ha que no es mamen el dit. Sota la centralitat i la sostenibilitat ja en tenen prou. Mira que macos, oi? Canten tot el bonic i callen tot allò que neguiteja usuaris. Són la hòstia aquesta gent del Comú. Sobre el paper, si fa no fa, un any sense biblioteca i tornem-hi. D’acord, diuen que pensen fer un prefabricat amb endergues. Qui pugui estudiar-hi o llegir-hi, veurem com s’apanya. Naturalment, sóc profundament escèptic. Els meus arguments, llevat del primer tripes, aquest equipament sempre ha estat deixat de la mà de Déu. L’ajuntament ha apostat l’imprescindible. Sempre que ha pogut, la biblioteca al quarto dels mals endreços. Quant a la Dipu, val més no parlar-ne. Tot va ser molt bonic, però, sobre usuaris i inversions durant les obres, ni pruna. És a dir, lectures, dissertacions artístiques o preparació de mostres, ens les pintem a l’oli. Si la cosa triga, feu col·lecció de xistes. És la única recepta que tinc contra daltabaixos i calamitats públiques. Les promeses de l’ajuntament sempre fan tuf d’oli de ricí. Naturalment, va agradar-me que no diguessin massa mentides. Durant un any, no hi haurà activitats de la biblioteca, això ja us ho avanço. Els manaies, evidentment, no toca que ells ho diguin. Oi més quan la marxa de l’arxiu, obliga debats que no volen que es facin. Els encanta fer fòrums, jornades sobre plantes boniques o paradetes per Sant Antoni i coses per l’estil. El seu és l’estratègia per a la supervivència de manaies. L’establiment cultural més important de la ciutat, els responsables se’l carreguen, bo i pretextant millores, creu-t’ho. De moment, Molins de Rei ja fonamenta la seva segona biblioteca pública. Parlem d’una població que no té ni la meitat de la nostra, aneu fent dentetes. En unes altres paraules, havíem de fer la segona i remodelar l’actual. Els governants es delaten pels seus fets, no pas per les seves rialles. Això sí, els manaies de la ciutat, es conxorxen perquè continuem amb un potent departament d’agricultura i tota la pesca. Sort que tindrem geotèrmia, gràcies a directives europees, Déunhido com fardem, oi? Meravellen les insolències amb què ignoren usuaris i molèsties. L’oposició pretén la segona biblioteca. D’acord, no tenen crèdit, però, tenen la sensatesa dels usuaris. Si fem una segona biblioteca, que és el que toca, ampliem possibilitats. Per descomptat, mentrestant usem la que tenim. L’ajuntament no ho vol de cap de les maneres, és incomprensible. Durant el primer tripes, només amb eficàcia i més personal, la biblioteca Roig va fer coses importants. Conferències amb paios de primera línia, Isabel Clara Simó, Cristina Peri Rossi, Ferran Torrent, etc. Les mostres, a l’auditori Falguera, fins i tot van arreplegar més de quatre-centes persones. Les vetllades sobre debat artístic s’hi van consolidar. Ara bé, durant aquesta última legislatura, el retrocés és evident. El suport municipal a l’establiment ha estat irrisori per no dir nul. Per exemple, La setmana de la poesia va sembrar-se a la Biblioteca Roig. Naturalment, hauria d’haver-ho continuat fent amb recursos. Tot just ho manega l’ajuntament, imposa els seus criteris, maco. Volen que la biblioteca no prengui volada. Això sí, és el primer equipament cultural de la ciutat entorn de la lectura. Resto parat, almenys millorem en retòrica.
En l’actualitat, l’establiment ha perdut pistonada. En els propers mesos, ni us explico. No ens enganyem pas, la proposta del Comú aposta pel declivi. Cultura vol dir fer xarxa, pensar futurs. Volen aplaudiments, no pas dubtes. Només accepten el diàleg quan els doneu la raó. Que jo sàpiga, un projecte no és exactament això. Biblioteca, entitats, promotors i departament de cultura, vet aquí l’assumpte. Hi ha una pota que sobra. No seré pas jo qui l’assenyali. Si voleu higiene i salut cultural, ja sabeu per on vaig. Per descomptat, la biblioteca funciona amb voluntaris i promotors. EN canvi, el Comú només pensa en remenar cireres. Sincerament, per aquí no van les coses. No ho ensumo, guaito com es decideixen pressupostos. Sens dubte, som el primer equipament cultural de la ciutat entorn de la lectura. Natural, tothom flipa mandonguilles amb pistatxos. Us heu deixat el poc que costa rondinar-ho?