De Sant moí fins prop dels Bufadors,
busco ansiós fulles grogues de faig,
vull flairar pedres mullades de molsa,
toco florides files de bolets.
En canvi relliscant, topo amb un boix,
tot just entro astorat dins la cinglera.
Paisatge d’encantades, la cinglera
atresora vent d’orgue als Bufadors,
ornat ambfusta de pipa de boix
i fulles ocres i glauques de faig.
Hi ha flors que guarneixen molts bolets
enmig de pedres cobertes de molsa.
Sento bruixes petant petons de molsa
vora cascades i nius de cinglera.
Somio restalleres de bolets
enmig del grèvol dels vells Bufadors.
Visc un conte de Grimm, perfum de faig,
anhelo delitós un cor de boix.
Em falten elegàncies del boix
fins que les mans troben vestits de molsa
i farigola amb mirades de faig.
Flairo l’etern sabor de la cinglera:
un vell calfred puja dels Bufadors,
bo i sospirant un tresor de bolets.
Cecs i guies cacem carns de bolets,
racons de fades, empentes de boix,
fem engrunes de vent als Bufadors.
Així tremolen joies, claps de molsa,
no ho dubteu pas, ombra endins, la cinglera
encanta ocells i cargols ran del faig.
Si pogués estimar amb brots de faig,
faig magarrufes amb pell de bolets,
prou que La vida no pinta cinglera
en abismes de pedra vora el boix:
desfent tendreses màgiques de molsa,
d’improvís, volo delta als Bufadors!
Rara cinglera curulla de faig,
marbre de boix, bodegó de bolets,
als Bufadors, prego estores de molsa!
