Sóc d’aquí, sóc estranger. (Josep Palau i Fabre)
Sento la vella palplantada a l’urna,
veient pel mòbil com casca la bòfia.
Callem temors i silencis d’espurna,
espantada, la dona es treu la còfia.
Així desvetlla la seva sonsònia
brodant angúnia dins la cofurna
arrufa el nas tot just l’hora nocturna
amb les votacions, d’improvís, mòmia.
Davant les porres fa créixer una espiga,
davant la intolerància es defensa:
s’adona que no ho passa sola a Entença.
Tot ve d’una baralla molt antiga.
De sobte, tot rodola, tot fa figa
quan un dret de conquesta ja no pensa.