La vida és breu, no la fem més petita. (Goethe)
Jutgen la meva desobediència,
Tot just barren allò que vol la gent.
Jutgen el meu somrís amb impotència,
Perquè vull llibertat, ocell al vent.
Sempre ens fan viure vora una sentència
Mentre tothom fa safareig dement.
Al capdavall, no hi ha innocència:
volen que sigui idiota i prudent.
Si no coneixeu l’altre, el nostre aplec
és un paper amb porres, un oprobi:
per sort, el nostre vol escampa un prec.
Vull una matinada que ens estovi,
un amor que no sigui mai sordcec:
En nius d’aurores, un afany que ens covi.