Quan vaig a buscar el pa al forn, no me’n descuido mai de dur el passaport. (Eduard Punset)
Abans un passaport feia miracles,
ara, no calmen si sou un bon veí.
La vida, prou còmplice, fa espectacles
quan els gendarmes prenen el destí.
Ara volen la gent dins hivernacles,
engabiats com un bon colomí.
Per sort, els nostres somnis fan camí,
entre mentides germinem oracles.
Els delinqüents que van en limusina
fan patxoca entre jutges i pirates:
de la teva gent sigues teranyina.
De sobte, tots els indepes són rates,
lentament som presó que ningú esbrina:
llot de franquistes, som vides barates.
