Ploren els ulls a l’ampit de la lluna,
el jovent seu al carrer, salten coloms
d’un vell turment. De cop, piquen l’engruna
d’un món que es perd. Més enllà, el fum fa tombs.
Tothom tus entre mirades de pruna,
sonen sirenes, els nois busquen lloms
als portals, d’improvís galtes de roms
quan la furgona corre inoportuna.
Volen atropellar-los, ser manaies.
Una velleta els guaita en un rampell
Des d’un balcó quan cull les estovalles.
Pren l’estelada al bell mig del rovell.
Pensa pels seus endintres, quin flagell,
amb aquesta tonyina fan rondalles?
