Diuen que compartim velles baralles
d’un carrer brut, poble de gent fenícia.
Ja ho veieu, tota la nostra cobdícia
és un afany de viure amb menys manaies.
Ningú s’estranya si faig com les iaies,
fent oli i sucre, llegums amb perícia
perquè l’aplec sigui per tots notícia
tot just volen ocells entre rondalles.
Així, formigues, el nostre recapte,
no té cap fama, però té el costum
de fer geranis quan la gent té un rapte.
Sortim del súper sense fer embalum,
tastem menta quan guaito el meu dissabte:
la bondat no té tele, ni fa fum.
