La goma buida quatre ulls per anar-hi,
igual pesquen presó tota la vida.
S’ho mereixen, comenta un casernari
tot just m’ho canta, irat l’engego a dida.
Antany era un judici temerari.
En canvi, no vénen si algú els crida.
Ara, la por, és aquesta sortida
un plec de somnis que cremen sudari.
Fent-nos callar, creuen que sóc il·lús,
la seva ràbia m’importa un rave
si persistim en el nostre refús.
No anem enlloc si no fem nova saba.
De sobte, com és que sóc un intrús?
Tothora funcionen estil trava.
