Com combatre la mascareta? Fins i tot els petons en públic poden canviar. Antany, sense pel·lis, les intimitats eren espectacles suggerits. Ras i curt, La llanterna l’encén Sebastià Alzamora. Sense embuts, ho esquitxa en totes les seves novel·les. De fet, és una intimitat del món rural de Mallorca. Quan s’acomiada una parella l’un li lliura un mocador brodat amb un perfum compartit. Llavors, la’ltre, davant seu l’ensuma com a comiat. Llavors, se’l guarda dins la butxaca de l’infern. De sobte, el petó, massa impúdic, vesteix sentiments amb un mocador més discret i alhora més íntim. És imperdonable com perdem la tendresa des de les tradicions. Oi més quan aquesta gentilesa només demana devocions. Abans de la pandèmia, era una mirada poètica a un món desaparegut. En la’ctualitat, la barroeria i les inclemències sanitàries, espatllen el seny amb l’ús del morrió. Millor dit, cal mirar-ho amb un altre tacte. De fet, quanta gent ja no duu mocadors de fil? De fet, duc un paquet de mocadors de paper amb previsions sanitàries. Al·lèrgic com sóc, els detesto. La feina és combatre vertígens i desarrelaments. Per això, el mocador brodat de les persones enamorades encara barrina dins meu. Qui els ensuma, fa perdre protagonismes a les mascaretes. Naturalment, cal protegir-nos cultivant joies amb altres delicadeses. Al capdavall, la primavera no calla sempre cursilades amb aquests somriures.
