Per a Jordi Farreras Vives
Tal vez la infància es más larga que la vida. (Ana María Matute)
El pesebre rondina quan el rot
de l’oncle esclata abans de fer l’estrena.
El caganer, en sentir-lo, fa una escena
en veure com la tifa fa esquellot.
Per sort, prunes i neules a balquena
vessen la taula quan peta un singlot.
En un bressol, topo amb un carallot,
llepant-se els dits amb una madalena.
De cop, creixen rialles amb espurnes
quan els infants salten com els dofins
refent nadales molt més oportunes.
Dringuen les tasses com els violins
Quan cauen les monedes als coixins:
la vida, d’improvís, pessiga engrunes.
