Blog Detail

Una persona experta ONCE indica com aquest moble públic encara és denunciable. De fet, la seguretat és un xiste. És a dir, fa inútils les voreres que toca. Sort que el poble mai no li ho ha recordat a l’alcalde Baltasar. Potser és una de les dues extravagàncies arquitectòniques de la ciutat més remarcables. Bàsicament, perquè ningú no hi passa. En canvi, d’ençà que sóc sordcec, el faig servir sovint. Llavors, mai no vaig entendre que no tanquessin les vies. Oi més quan suïcidis i accidents encara rondinen. L’altra excentricitat és el Pòrtic dels Pisos Bertrand. Ei, poca broma, és una filigrana del millor deixeble d’en Gaudí. Sí, de debò, fardem de portic. Poques ciutats ho poden dir. Jujol el factura l’any 40 del segle passat. La baluerna metàl·lica al costat de les barreres fa de pessebre d’un paisatge ferroviari. Ep, aviso a cegos i sordcecs que  el futur tram acoquina. Especialment, fou un drama quan un comboi va endur-se per endavant una xiqueta  amb walkman.  En canvi, les barreres en barrar-nos, apinyen veïnatge. Antigament, el guardaagulles amb la banderola vermella va fitar-nos sense pietat. Els dilluns sempre reia perquè el seu Madrid guanyava. Però, quan perdia, li penjàvem un mocador blanc al pom de la seva caseta perquè s’hi moqués. En tot cas, mentre hi va haver guàrdies, el tren era un espectacle més segur.