Ningú no sap que fou el primer carrer del nostre poble. A través de Creus, la finca de Can Nadal busca així el camí de Barna. La Miró i carrer Falguera són posteriors. Si us hi fixeu bé, La Miró només té torrents ben muts. Però, Batista és una altra cosa. Tot just enganxa aquestes dues vies, el poble comença a créixer. Quan era mestre, hi passava sovint pel corredor de Cal Manco. El pare anomenava els subministraments Rius pel malnom del veí. Com ja sabeu, un personatge que tenia tota seva una de les voreres del carreró. La’ltra encara és una paret de fantasmes. Llavors, els botiguers treien pit. Ja ho sabeu, el butà també venia discos i rentadores. En l’actualitat, xarxes i cadenes manen. Naturalment, volia veure novetats. Sobretot quan m’avorria com a activista o militant. Com a set-ciències, fora de llibres i discos, només freqüentava pastisseries. De fet, anava a la Montseny del carrer Creus. Llavors, les seves ulleres eren un vici total. Torradetes, cruixents, el dimoni amb patinet. En un tres i no res, les cabòries es fonien. Ara, se n’acaba d’estrenar una a Mas Lluhí. De veres, és tot un esdeveniment. Com a mínim, no és la murga del soterrament. Cal fer-hhi expedicions, un tast de delicadesa. Com a sordcec és com fer un passeig sense guia pel Serengueti. Ep,ara fan una remo amb plataforma. Poca broma, aquí hi ha canvis de veritat.
