Al rierol, cireres dins la pluja,
recordant núvols, rego flors i somnis.
Dreço un bastó amb galetes de fang,
faig mirades d’ocell, ales de roses.
Sóc un buscall de tendreses, petons
I abraçades, murmuris vora un llibre.
Un cavaller rondina al llom d’un llibre
amb l’estelada ben xopa de pluja.
La nostra llengua anhela vells petons,
torna a ser l’ase dels cops lluny dels somnis.
De sobte, faig converses amb les roses,
una sardana en un càntir de fang.
Per les parades, busco mans de fang,
així desembolico mots de llibre.
Sento parelles, rialles de roses,
Sospirs que trenen aromes de pluja.
Des de la fosca, els dits busquen els somnis,
D’improvís,ballen xàfecs de petons.
Les papallones ronden els petons
sense parar, fins que el desig és fang.
Ja n’hi ha prou que visquem sense somnis,
ara sé quin és el meu punt de llibre.
De fet, espero l’esclat de la pluja,
viure l’esgarrinxada de les roses.
Exploro veus, talons que broden roses,
a poc a poc, els versos fan petons.
Dins la finestra dels anys,cau la pluja,
una bella cançó, camins de fang.
Al balancí del record, tinc un llibre
on trec coloms de murtra, brots de somnis.
La tristor fuig amb somriures de somnis,
com les fulles dels arbres, com les roses,
tot just el temps atresora un nou llibre
de confidències i nous petons.
Dins meu, galopen crineres de fang
i la lluna amb sarments d’enyor fa pluja.
De cop, Sant Jordi escampa fang de somnis,
enmig de la tempesta, pluja i roses.
Plegats, sempre: després petons de llibre.
Agustí VILAR
Sant Feliu de Llobregat, Sant Jordi, 2022
