Dieu que aquí heu fet un Lorca en català a Buenos Aires? L’home no se’n sap avenir amb les coses culturals del meu poble. Per exemple, la poetessa Ramona Pons va ser un personatge de la Casa de Bernarda Alba quan va fer-se al Centre Català de la capital argentina. Particularment, ho admeto, meravellen tantes extravagàncies. El poeta comença a entendre els silencis del públic. Ja no es pregunta perquè el públic no ha seguit el seu Visca els Països Catalans. No li ho discuteixo, aquí la prudència ens despulla. Però, els catalanistes del poble són de moreneta, Barça i llardons, poca cosa més. En canvi, els comunistes, quan manen, són més afiligranats. S’estalvien Moreneta i llardons, bona gent. Com que el Barça sempre perd, són perfectes. De fet, aquesta nit, hem proclamat el veredicte del Premi Dot al Centre Parroquial. Durant tota la tarda, hem passejat per la Colònia Güell. L’home és un enamorat d’en Gaudí. particularment, no li puc ensenyar res. Com diu Joana Raspall, sóc un ignorant del meu país. Vet aquí, com funciona el nostre redreçament. No sabem quina és la nostra música, els nostres pintors, qui fa feina en literatura, etc. El poeta de Burjassot em convida que hi baixi. Així va començar la transició quan el batlle convidava grans personalitats.
