Com a sordcec, el dolor és un mal company per a la mobilitat. En efecte, ho comprovo quan vaig a Urgències per tal que em mirin el genoll dret. Per descomptat, sóc un disca d’escola. Haig d’anar-hi sol si vull atenció personal. Tot seguit El facultatiu indica que tinc una artritis, mala peça al teler. De seguida, demano visita amb la metgessa de capçalera. Als centres sanitaris ho cultiven tot menys la proximitat. Per sort, deu dies després, la doctora Prieto, a corre-cuita fa paperassa perquè faci una analítica. Amb tot una altra setmana sense poder caminar, començo a estar-ne tip. Els resultats són concloents. No hi ha artritis, l’assumpte va per l’artrosi. Consulto una metgessa homeopàtica, la qual ja em suggereix fer-me una infiltració. Miro de posar-me en contacte amb un gran amic que encara penca al Clínic. De seguida, em porta a la Maternitat. Vol que em facin una ressonància magnètica. Conclou que el meu historial mèdic, aleshores, tindrà més opcions. Una setmana després, l’ambulatori en dóna hora per a tres mesos més tard amb un traumata. La situació demana paciència. Fins que tinc la visita. Sis mesos després, infiltren el meu genoll. Sembla que tinc un menisc delicat. Diu que faci teràpia, que faci les excursions que vulgui. Llavors, alleujat, entro dins l’abisme de les visites telefòniques.
