Són els primers de titularitat pública de la capital del Baix, tot un esdeveniment artístic. Om que no tenim museu ni teatre, pidolem ascensors, originals en som. Ei, poca broma amb l’assumpte. De debò, la gent gran i els disques ho agraeixen. D’ençà que hi pujo, recordo l’alegria de les primeres setmanes. Sobretot veïnes que baixen a comprar a plaça amb el carretó. Sense el soterrament, no hauríem tingut aquesta opció. Ara, la circulació entre Can Calders i Can Nadal millora. En la meva opinió, quan el tram desplegui veles, els ascensors, haurien de continuar. Almenys, cegos i sordcecs, tindrem més seguretat davant tramvies tan silenciosos. Insisteixo, el tema no és cap caprici. Decididament, no veuré mai els estralls del segon soterrament. Naturalment, ningú no se’n recorda del primer. Els qui tenim memòria, sabem que el tren ja no porta progrés d’ençà que el soterren a la carretera. Sense estació, sense passarel·la, quin edifici presideix tota aquesta obra? El Casal de l’avi? El complex de piscines? El nou ambulatori? Informen molt, però, només sabem escorniflar. Mentre la ciutat no en discuteix cap alternativa urbanística, els manaies ens furten aquest dret de poble. Ni tan sols saben com fer calaix. Així creixen els queixals de l’especulació. Que vagin fent enquestes i referèndums, van ben servits. Vull dir que la ciutat la discuteixen lluny de la plaça de la vila. Vet aquí, el neguit de la gent.
