Blog Detail

Per a qualsevol de nosaltres, vull dir cegos i sordcecs, un obstacle, sempre és una referència. Quan faig el tomb del Sucre, tot just passo el pont anglès, m’ho prenc així. El túnel ferroviari enganxa dos ponts. L’anglès que aguanta el tren i el nou que enllaça La Salut amb Can Calders. El primer té forma còncava, el segon  és rectangular. Tant l’un com l’altre, són de poca altura. El del tren és de 1854, és a dir, contemporani de la guerra de Crimea, poca broma. El nou va caldre la lluita dels nous barris durant els 70. Si fa no fa quan Franco va fer l’ànec. Per sort els tècnics ONCE, VAN ARREGLAR LES MEVES DIFICULTATS. Com que sóc alt, baixo la vorera i amb el bastó, me’n surto resseguint-la. Però, en l’última reforma, hi ha tanques en comptes de voreres. Tant Ramon Guitar com Pilar Exhevarría, els meus tècnics, encara flipen castanyes del Papiol.  Llavors, vaig canviar voreres per tanques. En l’actualitat, tinc tanques per donar i per vendre. De fet, en ser diferents, ja sé quan puc trencar el camí. Per tant, quan les detecto amb el bastó, ja puc buscar la paret per pujar el carrer de Ca l’Estapé. Sap greu, insisteixo, que llencin a les escombraries el pont anglès. En tot cas, quan el tram sigui enllestit, prou que riurem.