Sóc cul de mal seient en quarantena,
la por dels infectants entre infermeres
i metges no cedeixen en trinxeres,
quan aplaudim des dels balcons fent trena.
Mentrestant, els manaies fan quimeres,
com de costum, arreu ens giren l’esquena.
Sense recursos, amb horror i pena,
ben confitats, només fem saliveres.
Ara, renteu-vos les mans, el contagi
Entre perruqueries i farmàcies,
convida lladres sense suspicàcies.
El brot s’aïlla fatal, que no ragi.
A tot drap pel carrer de les Acàcies
