Blog Detail

Al poble, estreno canvi d’estació, poca broma. De sobte, passo validadores alçades a causa d’avaries. En unes altres paraules, no pago bitllet. Vaig a Pineda de Mar. Per tant, faig canvi de tren a Plaça Catalunya. Poc després, pujo Maresme Amunt. Participo en una activitat d’un grup excursionista amb persones discapacitades. Quan és el retorn, tornem des de Santa Susana. Més que una estació RENFE és un altre baixador. Llavors, cometo un error imperdonable. Li dic al meu referent que vull fer bitllet. Em comuniquen que no hi ha  taquilles. Tot es fa amb màquines. Així,, doncs, em demana targeta de crèdit. Finalment, ho deixem córrer, les màquines no ens fan cas. No cal amoïnar-nos-hi: no hi ha ningú enlloc. Per descomptat, els referents, és a dir, els Companys que hi guipen, no pesquen cap perill. Però, en pujar al tren, els carteristes me la foten. Ningú no pesca què passa. Tot seguit en seure amb els Companys plataforma endins, pesco que la cartera ha volat. Conclusions, encara que tingui botons, no guardeu  mai la cartera a la butxaca del cul. Ja no és la primera vegada que em passa.  Com que he hagut de donar el número secret, faig tard en trucar a casa perquè la bloquegin. Quan faig el canvi a Arc de Triomf, si no m’avisa una ànima caritativa, ni pruna d’on sóc. Quan sóc a casa, es confirma el desastre. Els malparits han aconseguit també buidar el compte corrent. Per sort, aquell mateix vespre aconsegueixo cita prèvia amb els mossos.