Al tren hi ha coses incomprensibles. Vull dir com a usuari diferent. Per exemple, uns altaveus llunyans. Sembla més un campanar orfe de garses. Sovint costa de sentir-los bé. Si hi ha una escola i unes obres d’envergadura, s’imposen altaveus de proximitat. Un parell de cops, he perdut el tren davant dels meus nassos bo i esperant-me. Entre sordcecs, l’assumpte no és increïble. En la frenada del tren davant la marquesina, la lentitud és difícil de discriminar-la. Se suposa que la cridòria dels vailets de l’escola dels frares, no ajuda gens ni mica quan m’hi espero. Naturalment, celebro el servei que hi ha en aquesta estació provisional. Però, només hi és en una banda. L’altra, en direcció Martorell, ja són figues d’un altre paner. Sincerament, trobo que l’andana és molt estreta. Havent-se quedat amb tot el carrer, unes andanes més àmplies, no fan nosa a ningú. Per tant, cegos i sordcecs faríem menys nosa quan fem l’arc amb el bastó. Quant a les botoneres que avisen del voral, no donen gaire confiança. Després, les barres que sostenen el ponc dels ascensors, crec que són perilloses. Quan hi ha calor i fred, el recer és inexistent. Com a usuari, els serveis que fa RENFE són estalvis imperdonables.
