Ella, una cega amb pligall, em truca desesperada. Ha perdut el DNI. Li queden quatre dies per fer vacances de Nadal. La pobra s’ha ficat en un bon merder. Cegos i sordcecs sabem de què va la pel·li. Li dic que se’n vagi a la caserna dels mossos que hi ha a la carretera de la Pedrera. En teoria, s’hi evita la cita prèvia, igual li arreglen la denúncia. Per sort, no hi ha gaire activitat i un parell de mosses, s’hi afanyen en veure-la tan desesperada tot just baixa del taxi. La primera, li gestiona la denúncia. La segona, li prepara una visita a la policia nacional. Si no té el DNI, ho té cru per anar a un hotel. Però, quan surt de l’oficina, ja té papers i un itinerari. Va tan contenta, que s’atreveix a baixar sola amb bastó des de la caserna fins el cementiri, tota una proesa. De fet, quan s’acaben els aparcaments, una barana fins la paret del cementiri no faria gens de nosa. Fa basarda l’escassa urbanitat del nostre poble. Ella m’explica que un passejant li ha tret dubtes perquè tampoc no sentia cap trànsit de vehicles. Sens dubte, la seva gesta és esplèndida. Al vespre, quan em truca, resto meravellat. Quan tomba Rambles amunt, s’arriba fins a casa sense cap novetat. Les solucions administratives, en aquest cas, han estat un miracle. Doncs, si és així, celebrem-ho.
