Falguera ja és un altre carrer de vianants. Tots els que tenim, copien nínxols de testos. Silenciosos i funeraris, perpètuament emmurriats. Ara li toca a un dels més íntims, sense font, sense voreres tortes, despullat com un indigent. Per al passeig de cegos i sordcecs, era una delícia. Tot just el fan de vianants, literalment em fan fora. Sense encaminaments, sense botoneres, si hi passeu, apanyeu-vos. Durant l’estiu passat, va inaugurar-se sense pena ni glòria. Però, la boca de Rupert Lladó sense estar acabada, impedia estrenar-lo a tot raig. Ara, sembla que arreglen la illa entre Narcís Monturiol i l’entrada de la plaça Falguera. Com és possible que facin les coses sense pensar-hi un moment en nosaltres? No entendré mai com un carrer sense comerços, ple de garatges, pot esdevenir un vulgar carrer de vianants. Sóc fill d’un poble on sovint la gent vulnerable, quan convé, és ignorada. A més a més, autoritats i administracions es carreguen tot allò que ens identifica. En permetre l’enderrocament de l’estació vella, atien les ales de l’especulació. Tanta esquerra perquè manin els diners a tot drap. Pobra Garsoca, entre xinxes i puces, el panorama no engresca, oi? Tranquil·litat i pau, tota la que vulgueu. Ara bé, sargantanes i cargols, potser que els busquem en unes altres parets.
