Sóc partidari de dir-ne el Bulevard del Tram. Vull dir la ruïna que escampem com a teulada del soterrament. L’etiqueta Rambla Major és d’un mal gust exquisist. Quan ho sento sobretot entre gent que penca a les institucions, tinc paperes. Sona quico, com un avi avorrit. El tram consagra el nostre pas cap a la metròpoli. Té mèrit perquè no tenim cap escombriaire, tot ho fan les màquines. Si fa no fa una ciutat sense comunistes ni mosques, quin horror. És a dir, ensorrem vies per a ficar-ne unes altres. Ep, l’acudit és dolentíssim i estrictament santfeliuenc. Les quadrilles de publicitat impúdica del consistori, ara ens entretenen amb la passarel·la que gaudirem entre la piscina municipal i el Casal de l’avi. Tram Bulevard, sona a Blade Runner, més modern, com una dutxa pública d’àcid. Envejo els manaies, no prenen paracetes i sermonegen incansables. Ja els va una ciutat sense grapa ni patrimoni,bo i cultivant tota mena de descafeïnats. Això sí, espero que em marquin la passarel·la, així podré anar-hi sol. Al capdavall, sembla ser que la nova construcció desemboca en el pàrquing de l’antiga pista de bàsquet del Coro. Quina sort que tornen els cavallitus, oi? Només amb la xurreria sota el pont dels ascensors semblem més coixos. Aprofitem els canvis, com que són més ianquis que provisionals, segur que ens entretenen.
