Ahir vaig fer una expo seva al MACBA. Tinc sort, vaig amb María José Ania. A pesar dels seus infortunis, desciu com ningú. De seguida, és lapidària. Però, quan convé, pren els meus dits. Plemsa és exigent. Però,...
De primer, tastem sopa de carbassa, de segon, ben torrats, uns canelons. Abans, però, Ahmed prepara gambes, hi ha unes quantes torradetes d’humus, bon embotit i truita de patates, finalment, préssec o pinya en almívar.
Fem bicicletes de núvols al cel, mentre desfem camins cap a l’ermita per celebrar festes vora la Font. De sobte, s’esvaloten crits i veus, tastem torrons i neules al pedrís: d’improvís, som rialles buscant roses.
Tota la setmana donen la murga. Que si plou, que si neva, si hi vas és una bogeria. D‘ordinari, les previsions són gairebé precises. Oi més si en fas cas dels jeroglífics que apunten els telèfons intel·ligents. A partir...