Roses vermelles, plegades com paraigües tancats, fan olor de sexe. (Nadine Gordimer) Què bonica la por d’aquelles cites, la bombeta del vespre, el millor llostre. Llavors, eren tres cases i la pluja, les pedres rònegues, l’olor de les roses....
Les teves mans, sopluig de rossinyols a l’alba. (Maria Àngels Anglada) Aquí, pesco refugi on fuig la gent, la cordialitat de les palmeres. La soledat, la cova de la mà, les faldilles on sempre guardo roses. Encara miro els...
Els mots són per a entendre’ns, no pas per a entendre’ls. (Maria Mercè Marçal) Un carrer molt menut, farcit d’enyor, quins infants, quins secret de tantes roses. En passar-hi, el silenci bada el cel, al contrari, la gresca fa...
El paisatge, persones que són dintre, la fusta on seuen els meus sota el porxo. Tots els nius d’orenetes xiulen cartes on les paraules són records de roses. Mamare cus al tamboret del vespre mentre el gat salta des...