Tot just el bus ens deixa als vells camins d’Avinyó, sé que tinc un gran matí, on macedònies d’amics fan gresca, enmig de crits i rialles al vent. De cop, uns quants sentim com bela un xai, com prega...
No puedo sentir ninguna inspiración, a no ser que mi cuerpo se sienta inspirado. Entonces, el también desdeña una vida dòcil y adocenada. Se equivocan fatalmentne los que piensan que por combatir con sus mentes, pueden permitirse que sus...
Després de la Panadella, l’autocar va cap a Santa Coloma. A pesar de la fresca matinal, pronostico calorades. Discrimino bastanta piuladissa, un mal auguri. Naturalment, anem cap a la Conca de Barberà. Tot i així, respirem la Segarra. La...
A mitja excursió Jordi Rovira fa una proposta inesperada. Cal pujar el collet estret de Castellsapera. Un rocam inexpugnable que corona un turó. Si puja per un corriol molt pronunciat amb unes dificultats afegides per a crustacis no gaire...