Naturalment, el records menteixen. Carlos Barral té molta raó quan ho rumia. Però, la funció dels records és una altra. Exactament, nodreixen sentiments. En unes altres paraules, perfilen el paisatge d’un paradís perdut. Quan torno a escoltar aquests poemes,...
Secció “Galetes Impreses“ Sense remordiments, el món no creix. Recordes la butaca del seu quarto La taula i el braser, al fons, la ràdio. Ella m’hi espera després de sopar, amb Úrsula i Mixetes, el seu gat. Quan hi...
Secció “Galetes Impreses“ L’àvia, quan et deia, guapa, guapa, el teu somriure, de sobte, badava, així surts als retrats que jo conec. Tot i cec, mai no em canso de pensar-hi, els teus cabells caient damunt l’espatlla, els ulls...
Secció “Galetes Impreses“ Tota la vida hi van ser allà, vull dir les estovalles de la taula. El menjador, sense aquesta imatge, no adquireix jerarquia de record. L’últim moment, quan ja vetllàvem l’àvia, Insistia el passat, d’improvís, guaito l’infant...