(Raspall i pinta/41) En un centenari Raspall no pot faltar el somnífer IEC. És a dir, barbitúrics en abundància per a la litúrgia i l’acadèmia corresponent. Certament, no hi ha un ral institucional, però, tampoc no sembla que cultivem...
(Raspall i pinta/40) Escoltant el pròleg d’aquesta obra, revénen memòries. Oi més quan el fa Aurora Díaz-Plaja. Joan Suñé, el meu lector, conta que la publicació fou al 81. És a dir, ambdues tenen 68 anys quan insisteixen en...
(Raspall i pinta/39) En la taula rodona del Centenari Díaz-Plaja, la seva neboda i Margarida Prats pessiguen una biografia de la bibliotecària que fa singlot. Si fa no fa una ànima bessona de la poetessa. Ambdues surten graduades de...
(Raspall i pinta/38) Una altra negligència institucional. Em refereixo al centenari d’Aurora Díaz-Plaja. Se celebra tot just comença el mes d’octubre. Gràcies a la lectura d’una feina de Teresa Manyà, me n’assabento de la pel·lícula. És el sisè personatge...